domingo, 29 de junio de 2014
viernes, 27 de junio de 2014
martes, 24 de junio de 2014
#iglesia#santvalentidesalarça#camprodon#ripolles#beget#
Sant Valentí de Salarça
Aquesta església està ubicada dalt d'un turonet que presideix tota la vall de Salarça. És una construcció romànica del segle XII, de planta petita amb volta de canó apuntada i absissemicircular al costat de llevant, amb cornisa i finestra central de línies senzilles. La porta d'accés primitiva és a migjorn i està formada per un arc de mig punt, actualment cegada. L'entrada actual es fa per la banda de ponent, on s'afegí al segle XVI o XVII un porxo amb teulat a dues aigües. Sobre aquesta façana oest s'assenta el campanar d'espadanya de dos ulls, amb campanes datades, respectivament, del 1733 i del 1761. al nord, adossada al mur del temple, hi ha l'escala de pedra que mena al campanar.[1]
Consta que Sant Valentí de Salarça fou consagrat l'any 1168 per Ponç de Monells, bisbe de Tortosa i abat del monestir de Sant Joan de les Abadesses. Del segle XIV hi ha una citació de "Sancti Valentini de Arça", l'any 1362, depenent de la parròquia de Beget. En el decurs de l'any 1977 es van fer obres de restauració per tal d'evitar les humitats que amenaçaven la volta.[1]
#beget#ripolles#camprodon#
Beget
Un poblet pintoresc i encantador que tot ell és un monument arquitectònic. Un petit racó del Ripollès a tocar del cel.
L’accés es fa des de Camprodon, en direcció a Molló, per l’actual C-38, trencant per la desviació a la dreta, en direcció a Rocabruna i Beget.
Beget està annexionat al municipi de Camprodon des de l’any 1969, encara que geogràficament pertany a l’Alta Garrotxa. El seu terme agrega el poble de Rocabruna, la vall de Salarsa i la serra del Bestracà.
El poble està situat a 541 metres d’altitud i les seves cases i carrers de pedra estan esglaonats sobre el riu, travessat per dos vells i ben conservats ponts medievals.
A Beget l'art romànic també es manifesta en forma de temple: construïda el segle X, l'església de Sant Cristòfor de Beget un dels exemplars romànics més bells de la zona, és una mostra del romànic pre-pirinenc en el seu estat més pur.
Aplega la coneguda Majestat del retaule de l'altar major, del segle XII; una talla de fusta policromada que medeix dos metres i que ha estat venerada al llarg dels segles. La túnica, el cenyidor de doble nus a la cintura, el rostre emmarcat pel pentinat dels cabells, i tota la riquesa de detalls que emana d'aquesta figura fan de la Majestat de Beget una de les talles romàniques més belles que es conserven actualment a Catalunya.
GAUDEIX DE LES
GORGUES DE BEGET
Tres grans basses al riu situades a les afores de Beget. Perfectes per passar un divertit dia de bany.
#iglesia#romanica#santcristofol#beget#girona#ripolles#
Iglesia románica de Sant Cristòfol
La iglesia de Sant Cristòfol de Beget es una de las muestras más notables del Arte Románico de la Garrotxa y el Ripollés, dos importantes comarcas de la actual provincia de Girona. Este templo esta fechado en el S. XII según las características arquitectónicas que presenta. Probablemente se levantase sobre un templo anterior que bien podría corresponder a los S. X o principios del XI. En el año 1.931, esta iglesia formó parte del inventario de Monumentos Nacionales. El templo es de grandes proporciones pero muy equilibrado. Consta de una nave única reforzada por arcos torales y cubierta por bóveda de cañón. Dicha nave se remata por uno de los ábsides más bellos de la provincia, es semicircular y en el centro se encuentra una ventana muy lograda con dos columnas y dos arquivoltas. Uno de los elementos más llamativos es su torre de cuatro cuerpos, siendo los inferiores de una época anterior y construidos en mampostería, mientras la parte superior es más moderna y se realizó con piedra calcárea. En el interior de la iglesia se guarda la "Majestad de Beget" una talla del S: XII con túnica y corona, una interesante pila bautismal románica y retablos e imágenes góticos y barrocos.
domingo, 22 de junio de 2014
Un castell està format per diferents parts, que tenen diferents funcions i maneres de construir-se:
- Pinya : és la base del castell. És on es troba el gruix de persones, que donen suport al castell. Els castellers que formen la pinya ho poden fer de: baix, contrafort, primera mà, segona mà (i successives), lateral, vent, agulla, crossa, o formar part dels diferents cordons concèntrics de reforç i protecció, que tenen la doble funció d'estintolar el tronc i de fer de coixí humà per esmorteir els impactes en cas de caiguda. El darrer cordó de la pinya fa pressió amb els braços estirats i vigila el desenvolupament del castell.
- Tronc : és la part visible del castell, formada pels pisos compresos des dels baixos fins al pis immediatament anterior al de dosos. Determina el grau de dificultat del castell, pel nombre de persones implicades, segons la quantitat i l'alçada de les rengles (cada una de les columnes del castell) del tronc.[26] El tronc està format pels baixos, els segons, (el primer pis visible en castells sense folres), els terços, a sobre dels segons i successius.
- Pom de dalt: Són els tres darrers pisos del castell i sempre tenen la mateixa composició, independentment del castell: de baix a dalt, els dosos, format per dues persones, l'acotxador (normalment el més petit del castell, que està amb un peu a cada dos, i acotxat agafat als braços dels dosos), i per últim l'enxaneta, (que trepitja als dosos i passa per sobre de l'acotxador, que li fa de subjecció, i quan aquest fa l'aleta, és quan el castell està carregat).
- Folre : se situa a sobre de la pinya, que en aquest cas es diu soca, i té gairebé la mateixa forma que una pinya de castell sense folre. S'utilitza per a subjectar als terços i ajudar als segons en castells de més dificultat. Per exemple: el 3 de 9 amb folre.
- Manilles: són els castellers situats sobre el folre, al nivell dels terços, i que ajuden a subjectar als quarts. Se sol utilitzar en els pilars de 8 (vegeu pilar de 8 amb folre i manilles), les torres de 9 (vegeu 2 de 9 amb folre i manilles), o en els castells de 10 (vegeu 3 de 10 amb folre i manilles).
- Puntals: són els castellers situats sobre les manilles, al nivell de quarts (vegeu el pilar de 9 amb folre, manilles i puntals).
Per construir un castell, els baixos -un per cada rengle del castell- s'han d'agafar pels braços i s'ha de comprovar que el castell estigui ben quadrat, aleshores els contraforts, per evitar la deformació de l'estructura, s'agafen al seu darrere i les agulles entren a l'interior del cercle que marquen els baixos amb els braços en l'aire encarats amb els baixos. A continuació les crosses es col·loquen suportant les aixelles de cada baix, els primeres mans rere el contrafort, les mans laterals als costats de les primeres mans, i finalment els vents es col·loquen entre els laterals, per a continuació entrar els diferents cordons de la pinya.
Quan la pinya està muntada, els segons hi pugen a sobre, cadascun sobre el seu baix corresponent, i s'agafen pels braços, mentre que la pinya els ancora fixant natges i cuixes. Un cop comprovat que el castell segueix quadrat i és estable, pugen els terços, que s'agafen i fan l'última comprovació de deformació. La pressió de la pinya ha d'anar augmentant gradualment a mesura que es carrega pes al tronc.[24] Si el castell està bé, es dóna l'ordre de pujar quarts i sonen les gralles.
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)