El monestir, conegut en els seus orígens com Sant Joan de Ripoll o Sant Joan de Ter, va ser fundat cap al 885 pel comte Guifré el Pilós i destinat a la seva fillaEmma. Guifré havia fet una cosa similar uns anys abans en fundar el Monestir de Santa Maria de Ripoll que va deixar en mans del seu fill Radulf.
L'església del nou monestir va ser consagrada el 24 de juny del 887 pel bisbe de Vic. En ser Emma encara una nena, el cenobi va quedar en mans d'un grup de preveres que es van encarregar d'organitzar la comunitat i de cuidar de la petita. A l'arribar a l'edat adulta, Emma es va convertir en la primera de les abadesses de Sant Joan.
Guifré va dotar al monestir de nombrosos béns que es van ampliar gràcies a l'embranzida de l'abadessa. Emma va ampliar els dominis de Sant Joan fins alBerguedà o La Roca del Vallès.
Emma va morir l'any 942 i va ser substituïda per una altra abadessa de la qual no es coneixen dades. En total, el monestir va tenir sis abadesses.
L'any 1017, Bernat Tallaferro, que volia annexionar-se els territoris controlats per l'abadia, va aconseguir que el Papa emetés una butlla que suprimia la comunitat de religioses. El motiu al·ludit va ser la suposada vida díscola de la comunitat.
L'emissió d'aquesta butlla va donar origen a la llegenda del Comte Arnau. Després de la dissolució de la comunitat femenina, Bernat Tallaferro va unir el monestir al bisbat de Besalú i hi va col·locar una comunitat de frares.
Entre 1083 i 1114 Sant Joan va quedar annexionat al monestir de Sant Víctor deMarsella, que hi va col·locar de bell nou una comunitat femenina d'origen grec. La intervenció del Papa el 1114 va permetre a la comunitat de canonges agustinianstornar a Sant Joan de forma definitiva. En aquesta etapa, fins al 1484, va ser regit per abats del país. Del 1458 al 1581 ho fou per abats comendataris ( bisbes i cardenals). El monestir va ser secularitzat el 1592 i es va convertir en una simple col·legiata que es va suprimir el 1856.
No hay comentarios:
Publicar un comentario